‘L CANTÔ DAL DIALÀTT – “Cappuccino e Maruchì” di Giovanni Omodeo

Pubblicità
Condividi con
Tempo di lettura:3 Minuti, 36 Secondi

** Iniziamo con questo articolo una collaborazione, la cui presenza onora Ilgiornaledivalenza.it con Giovanni Omodeo. I testi sono tutti in valenzano e senza traduzione per una nostra scelta, ritenendo che una lingua (il piemontese), un dialetto (il valenzano) siano un patrimonio che vada salvaguardato e mantenuto, pur in una società che deve essere aperta a 360°. Buona lettura. M.I.

Pubblicità

At ‘lsü Dante, ‘ndô ch’ijàn ‘nventà ‘l “Cappuccino”? I dìşu a Vienna, ‘n t’àl 1683. Quàndi i türch ‘d Mustafa Pascià, chi asedijàvu Vienna, a si sôn çijapàji dà la cavalerìja pulàca cmandàija da Giovanni Sobieski e, i sôn duvü scapà per gnìnt lasàji la pèl, ijàn duvü lasà tütt cùl ch’ijàvu ‘n t’àl mà dal nemìş. ‘N t’àl tendi abandunàji, i vincitùr, tra gli àter robi ijàn truà di sàch pì ‘d grang-ni neiri che, lì per lì, i credìvu c’àl füssa mangìm per i camèl e, gnìnt savìnda che fàn a gl’àn regalà a ijü di fijôji chi fàvu la stafàtta côn cùji fôra ‘d Vienna. L’èra café, ma lùr ‘l sàvu gnìnt; ‘l café ‘l cuncìvu ‘ncùra gnìnt.

Fàt bùji ‘l gràng-ni, ijamnìva fôra ‘n brô scür, che per pudì beivli i duvivü giuntàji ‘d l’amé, ma anche ‘csì ‘s fàva fadìja a mandal şü. In dì, dadnà ‘l negòsi dal fijô ‘n questijô, che ‘ntànt l’àva cmensipijà a vendli (l’àva ‘l sens d’ijafàri), ijàn ‘nvidà ‘l frà cappuccino Marco d’Aviano, per fàji sagijà la nuvità. Marco d’Aviano, gràn mediatùr, l’èra l’invijà dal Papa; cul ‘c l’àva bütà d’acordi tütti i cristijà côntra i türch. Anche lü, fànda fadìja a bejivli, ‘s l’è fat şlungà côn ‘n po ‘d làt, ‘csì la brudàija l’à pijàt ‘l culùr dlà tonaca dàl frà. Da cùl dì, ‘l làt côn ‘l café, a Vienna, ijàn ‘cmensipijà a çiamàl “Cappuccino”, ‘n sò unùr.

Ijü di pastisè‘ dal pòst, ‘ntànt, per pijàji per ‘l cü, l’àva creà di dùs fàt a curnàt, chi smijàvu a la mèşa lüng-na dlà bandiera di türch, da pucijà ‘n t’àl cappuccino. I fransèjiş àni dopu, ijàvreijvu dàt ‘l nòm ‘d “Croissant”, (c’àl cràss, ‘cmè la mèşa lüng-na). A Vienna ‘l sàvu gnìnt, ma ‘n t’àl 1683, ijàvu ‘nventà la culasijô c’à fùmma ‘ncura adès.

E ‘l “Maruchi” da ‘ndô c’àl salta fôra? Stà vòta gijügùmma ‘n cà. Dà Lesandria. La sò storia l’è curiuşa, ‘l nòm, l’a niente a che fà côn ‘l Maròch, la nasijô africàng-na, anche s’àl pô smìjà strano, ma l’è ligàija ‘nvece al sò culùr.

Al bar Carpano, ‘n corso Cento Cannoni, dadnà a là fabrica ‘d Bursalì, temp fa, i servìvu nà specie ‘d “cappuccino” ‘n ‘t nà tasàtta ‘d véder, magijà côn ciculàta e nà spuvrà ‘d cacao ‘n ‘s la sçiümma dàl làt. Na delisia. In dì, ijü d’ijuperàji tant c’àl fàva culasijô, uardànda ‘l culùr, l’è ‘mnü fôra côn ‘s t espresijô: “Uàrda, l’à ‘l culur dal maruchèn”. ‘L maruchì, per cùji chi fàn i capè, l’è cùlla striscia ‘d pèl chi büttu ‘ndrènt per tenjì ‘n furma e per gnìnt che ‘l südùr dlà testa ‘l pôsa ônşli. ‘Csì, da cùl dì, ‘l pcìt “cappuccino” l’à piàt ‘l nòm dlà striscia ‘d pèl.

Per in pò ‘d témp, ‘l àn fàt ‘mma dal noster pàrt, pô pianpianì l’à pijàt pé, prìmma ‘n t’àl circundari, e pô, ‘n t’àl rest d’Italia. Però pochi i sôn bô a fàl ‘cmé c’às dèv. Tanti, tròpi (chi sôn gnìnt bô a fa ‘l so mesté), urdinànda ‘n maruchì, ‘t portu ‘n café côn ‘nsìmma la sçijümma dal làt, e quaidü, adiritüra (sensa vergogna), ‘l çijàma s’àt vôri anche il cacao. ‘L cacao ‘n s’àl maruchì l’è ubligatòri, ràsa ‘d gnurànt, ‘cmè la ciculàta ‘n s’àl fônd dàl bicèr, sednò l’è gnìnt ‘n maruchì, l’è ‘mmà làt e café. E l’è gnìnt finìja chì. Pensa Dante, che a Leini, ‘vşì a Türì, ‘ijè ‘n bar ‘ndò ‘l fàn ‘n vìnt manèri diversi; adiritüra a la menta! A senti ’s ròbi ‘m vèn ‘l mà chi şmangiju. I masrèjiva.

Adijü.

Happy
Happy
0 %
Sad
Sad
0 %
Excited
Excited
0 %
Sleepy
Sleepy
0 %
Angry
Angry
0 %
Surprise
Surprise
0 %
Condividi con

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *

Apri Whatsapp
1
Chat con IlGiornalediValenza
Benvenuto. Inizia la chat con IlGiornalediValenza